diumenge, 15 de setembre de 2013

TOT UN POBLE... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anton.

3 comentaris:

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Ja t'he llegit a les Itineràncies Anton...Un poema que és un cant d'amor al nostre país...
Petonets estelats.

Oliva ha dit...

...I DEIXAREM ELS MALS RECORD....
...I FEREM VIA CAP EL FUTUR...
...I SENSA RANCUNIA,PERO SI EN MEMORIA,MARXAREM SENSA POR.