18 – 8 – 13
Per mi, no és el vestuari
El que tapa o destapa,
Si no les paraules
Que no es diuen,
Que es neguen,
Que s’amaguen, que violen,
Que prediquen veritats
Hi son mentides exultants, fal·laç...
Si escoltem el tumor del riu
Entendrem
les deixalles que porta,
el
seu brogit delata
seva
nuesa d veritats
empeltades
en l’engany.
Despullats
naixem i ens vesteixen...
Hi
ha tantes vestimentes... !!!
Escoltem
com parla
La
pell tapada...
2 comentaris:
Muy bonito velero del que va cantando las verdades.
Un feliz domingo.
Tan de bo les paraules amb les que ens vesteixen quan naixem, siguin sempre paraules de tendresa, dolces, d'amistat, de llibertat...
Petons, Anton.
Publica un comentari a l'entrada