4-7-13.- TELA D'ARANYA.
Quan
me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de
perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat,
l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la
irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.
I ens
donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la
tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I
viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton.
1 comentari:
Anton, i què més pot desitjar algú que anar-se'n content?...
Però no cal que hi pensem, vivim el present amb il·lusió, que segur sempre en trobarem alguna...
Petons.
Publica un comentari a l'entrada