GERRO FLORAL.
Verge de llum,
infant nounat de quimera,
paradís retallat d'ombres bornades,
en el silenci cru
no es cou la veu...
Ombriu espés sense vents,
qui vol entrar a jugar
en el paroxisme desarborant
la quietud i la calma ?
Estels blancs
unint la coloraina
que reglota insòlits lladrucs
i fins el perfum prueja
anhels enllaminits
sorgint de la fosca.
25-7-13.- Anton.
3 comentaris:
Que bueno Antón, me gusta tu verso y sobre todo tu jarrón de flores, abrazos
Apa! quin ram més espectacular!!!
Anton, he quedat embadalida davant d'aquesta aqüarel·la...Em sembla que fins i tot m'arriba l'olor de les flors...
Bona nit i bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada