27 – 6 - 13
LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del
innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de
llum desfent la tenebra.
Visible seria camí, far en l’adustesa del
sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de
la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu
viatge... Anton.
3 comentaris:
M'agrada molt la primera estrofa o paràgraf, en la segona em perdo una mica, també m'agrada.
Que maco queda el llapis blanc sobre el paper negre...
De tota bellesa, empre en surt una mica o a vegades molta claror... tens raó Anton.
Te ha quedado muy bien la rosa con el lápiz blanco, me gusta.
Publica un comentari a l'entrada