28-6-13
ESTELS.- Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol
negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les
lluernes brillants cauen a terra..
.Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge.
Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies,
davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió...
Han passat la nit
donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la
llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava
el jardí màgic... Era ple de roses blanques...
3 comentaris:
Esta nueva serie de tus dibujos me gustan mucho también.
Un feliz día
voy probando i gozando de los resultados,... Sencillo i que impacta.Anton.
Veig que has fet molts canvis al teu blog, ara és més fàcil entrar-hi...
Que bonic, les cuques de llum han fet d'estels i han il·luminat les roses que que lluïen el seu vermell viu...Les flors mai havien estat tan belles.
Però al matí ja no hi havia lluernes i el jardí, era ple de roses blanques!
Bon dissabte, Anton.
Publica un comentari a l'entrada