divendres, 22 de març del 2013

L'ARBRIU DEL MEU CABELLL... aquarel·la


Encara és aviat per les cireres, però alegra el ulls ... Encara ni han florit i desprès si les perjudica una gelada fan quart per hora o sigui que comenceu a fer boca... aquell esclafit i dolçoreta... Anton.
26 – 10 – 10
L’arbriu del meu cabell
tapa la brutícia acumulada,
temps i hores de lluites insanes
han fet crosta damunt clepsa.
El vent vol arramblar-la,
la pluja estovar i fer neteja
i el sol..., el sol...
Els dic que provin d’esborrar
els fracassos i relliscades,
els desconcerts i les ventrades,
el tuf de tot el meu treball.
Hores insòlites pensant en victòries
quan les batalles menjaven els jorns
d’una vida que encara tinc.
Tot allí és guardat
acompanyant-me de records

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Les cireres alegren els ulls i el teu dibuix també... és ben bonic.

La clepsa guarda tantes coses!

I que duri, Anton! Millor guardar-ne massa que guardar-ne massa poques.

Mari-Pi-R ha dit...

Soy una buena comilona de cerezas, cada verano compro más de una caja de ellas.
La naturaleza muerta muy buena, un abrazo

Fackel ha dit...

Qué emocionante escucharte...Muchas gracias.