15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.
Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil·la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
o absorbent o silenciosa...
... i sabràs què busca, que espera,
D’on fuig, que estima, que li interessa...
... la teva curiositat tancada
t'ha obert el miracle...
Ara saps davant de qui et trobes...
Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
I mira, calla,... En que t’hi assembles ?
4 comentaris:
Ostres, Antón, tinc un bon tros de bones i males qualitats...
crec que a tots ens convé mirar, discernir, escoltar ... i desprès preguntar-nos com som. jo en tinc molts de defectes i ... sols els veig als altres? Anton.
Hola Anton,
Per fi he aconseguit entrar al teu blog.
En mi jo veig gairebé sempre defectes.
És el meu gran problema.
M'encanta aquest blog
Una abraçada virtual.
Bazet
Sempre ens delatem, d'una manera o altra... observar, escoltar, mirar i entendre és un bon exercici.
Publica un comentari a l'entrada