Anirem filant brotons de vida ¿
Les esfilagarsades les repararem
Recosint els estrips dins nostre
I tornarem a ser
A començar
El repte que ens enardeix
Quantes nits vetllant la menudalla
De guspires que ressusciten
Idees d’incomprensió nostra,
Recels escrits en instants que arriben
I s’aposenten amos de la pensa
I no ens deixen ser nosaltres...
Els records bleixen
i retornen al precipici
i van caient un rere altre
com temps que balanceja
en el jardí del arbre copiós
on hem gaudit d’instants de brega
esperant aquest moment sublim
del encontre amb el passat.
Papallona efímera som
Vivint en el coixí de la flor.
2 comentaris:
preciosa papallona efímera!
I no ens deixen ser nosaltres... no sé per què em quedo amb aquest vers... em sembla que sempre ens cal recuperar aquest ser nosaltres. Tan aviat com puguem!
Publica un comentari a l'entrada