divendres, 12 d’octubre de 2012

SOM, SOM, SOM.... boli ràpit.




47.- No em après a ser joves
quan ja ens trobem a vells.
Se’ns dificulta el córrer
i ben just caminem.
No ens resguarda la closca
del cap el cabell
i la dentada s’allotja
darrera llavis pansidets.
Les orelles no escolten,
serveixen per quasi res...
- Que dius? Eh!. Com dius? Eh! -.
Ens embadalim i ens envolten
idees que mai realitzarem.
Tot ho sabem. Res, que diguin...!
Tot acaba fatal o és un mal fet,
Que ens expliquin, ...que s’expliquin...!!
Res o quasi res ens creiem.
Ens defensem de les hores
en que, passades, no em fet res
i ensenyem castells de coses
fútils que s’endugué el temps,
però presentarem la nafra
en nostre cos fet hivern.
I volem que en siguin ara
de treball nostre argument.
Som notaris sense ploma,
advocats insultants i prepotents
que dictem a llengua tova,
del món, son desagraïment.

2 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Pero se tiene la sabiduría de la vida aunque muchas veces todavía nos sorprenden las cosas.
Un abrazo

Carme ha dit...

Tens raó, tota la vida intentant aprendre i mai no acabem d'aprendre ben bé del tot. I si no hem après a ser joves... com podem tenir temps d'aprendre a ser vells? Tots fem el que podem a cada edat, Anton!