dilluns, 3 de setembre de 2012

PER MOLT QUE EL CARRO



Per molt que el carro s'estavellà,

sols l'afectà a les rodes
i allí es quedà quiet, immòvil...
tota la carcassa plena i lluida
amb l'arquillada del toldam intacta
va seguir com bevent aigua en la font
que porta somnis purs i nets.
Necessitaria un descans, potser,
canviar les bosses on arreplegava
afectes i treballs, esborranys i actes
Hi tenia molts tresors dins del carro,
la fusta mai es podriria...

3 comentaris:

Carme ha dit...

Quina metàfora, aquest carro d'una fusta que mai no es podreix!

Tots necessitem descans, fins i tot els carros!

Bona nit, Anton!

rebaixes ha dit...

A la baluerna que és el meu carro físic si que les rodes ja li fallen encara que conservi gràcies per ajudar-me a seguir. Anton.

Pilar ha dit...

Les rodes no són importants. L'important són els tresosrs que guarda.