Per
molt que el carro s'estavellà,
sols l'afectà a les rodes
i allí es quedà quiet, immòvil...
tota la carcassa plena i lluida
amb l'arquillada del toldam intacta
va seguir com bevent aigua en la font
que porta somnis purs i nets.
Necessitaria un descans, potser,
canviar les bosses on arreplegava
afectes i treballs, esborranys i actes
Hi tenia molts tresors dins del carro,
la fusta mai es podriria...
3 comentaris:
Quina metàfora, aquest carro d'una fusta que mai no es podreix!
Tots necessitem descans, fins i tot els carros!
Bona nit, Anton!
A la baluerna que és el meu carro físic si que les rodes ja li fallen encara que conservi gràcies per ajudar-me a seguir. Anton.
Les rodes no són importants. L'important són els tresosrs que guarda.
Publica un comentari a l'entrada