diumenge, 26 d’agost de 2012

PLUJA



ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.  3- relats en català
          Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
          La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08

Senyor, Senyor...
Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.
a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja
per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.
Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,
que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada
que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.
Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,
que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera
aparteu romboll  que ens assedega sens veure el fi.
I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora
que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora
d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.
No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,
xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques
i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.
Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi
tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi
que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí
No els deixeu parlar amb banalitat que  cors i caps confina
i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina
que han omplert de segles de raons certs vells pergamins.
No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,
que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada
i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.

Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.
Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua
Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de  mortals verins.
Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,
I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne
L’alegria en llavis que clamen pau  en ventres eixuts de tant sofrir.
Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta
Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta
Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí
Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura
Que netegi la injustícia que sens Vos perdura
I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.
A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...



7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

necessitaríem també una mica de sabó :)

rebaixes ha dit...

i potser algun àcid potent, més que el vinagre, per alluentar la immundícia declarada i amagada...
Què plogui, metàfora de neteja, que fa falta i no hi ha déu que s'hi esbarri per que així sigui. Anton.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.