dimecres, 21 de març del 2012

S'AJOQUEN LES PAPALLONES... aquarel·la


S'ajoquen les papallones
 en son epitalàmic suprem,
 ara blanques impolutes
 desprès esperança verd
 i vindrà el fruit de festa
amb carn groga d'abella mel 
 i la cara embellida
 amb satí color vermell.
 Besarà la jove núbil 
ara puresa de flor
 mentre ocells i abellada
 canten el seu amor.
 ................ Anton.
coment a Pilar a A ENCESA DE LLUM
................
No estic de festa, per raons obvies, però si que vull fer constar aquí que tal dia com avui en
 el 21 - 3 - 2008vaig entrar a Internet amb aquesta fal·lera i neguit dels BLOGS.
Primer a TINET  on hi vaig desarrollar 157 entrades  i no sentint-me òmode vaig buscar i trobar aquest lloc en que m'he assentat i assegut fins ara i no sé fins quan. La generositat de tants blogaires com he conegut, uns encara per aquí, altres que han marxat, altres desaparegut... m'han donat el seu bon fer i esperonat a seguir en moments difícils per mi.
Avui tinc un total de més de 2000 entrades a diversos blogs que he desarrollat amb més o menys encert .
En la primera etapa dels dos primers anys anava i venia buscant amb deliri i amb delit per assolir una satisfacció i solventar les dificultats que el meu poc saber del medi feia evidents... De molts vaig aprendre sols entrant en els seus blogs... Desprès la impagable ajuda de TOTS VOSALTRES ha fet que no defallís... Han set un bàlsam en l'adversitat el tenir les paraules vostres. Sempre m'heu fet aixecar el cap i retornar quan queia... M'he sentit i sento embolcallat i protegit ...
Ara, degut a les obligacions que he tingut que reasumir de nou tinc menys temps per comentar i llegir els vostres treballs.No és la edat el que em priva de còrrer per aquest mon i prendre part activa en moltes accions en que fa un temps hi era un adicte, si no la dedicació del que ja estava lliure i fa dos anys em varen tornar a posar al davant com norma per tirar endavant els meus sers volguts.
De tots vosaltres he après tantes coses que podeu creure que a un simple granger que buscava sols distracció l'heu implicat en fer-se aprenent sabedor de tantes matèries que anyoro no haver conegut més abans.
GRÀCIES A TOTS I A SEGUIR JUNTS  PER DIFONDRE NOSTRA PARLA EN TOTES LES SEVES MANIFESTACIONS. CATALUNYA VOL DE NOSALTRES EL MÀXIM ESFORÇ. ANTON.


6 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Yo nunca he sido dotada ni por la escritura ni la lectura, me canso enseguida, pero en cambio la creación de los blogs me ha enriquecido muchísimo por el contacto con la gente en un mundo de aislamiento.
Otros momentos tendrás de volver a los comentarios pero por el momento sigue pintando tus preciosas acuarelas como la de hoy y dejando uno de tus versos.
Que todo vaya bien para ti.

Galionar ha dit...

Anton, emocionada quedo amb les teves sinceres i commovedores paraules en un dia com avui, i dono gràcies als déus per haver-me permès el privilegi de conèixer-te a través del món dels blogs. Espero que per molts anys pugui gaudir de les teves lletres i de les teves il·lustracions.
T'abraço amb tendresa, amic.

rebaixes ha dit...

Mari-Pi-R... Gràcias.
Galionar... Gràcies.
Soc jo que tinc la sort, immensa de haver entrat en vostres cases i ser rebut com AMIC.Això és impagable. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

4 anys compartint, Anton, i que en siguin molts més.

Jo diria que aprenem junts, aprenem junts de blogs, de tecnologia i de vida. De ser-hi en la distància i d'acompanyar-nos amb sentiments ben sincers.

Gràcies per ser-hi!

M. Roser ha dit...

Això Anton, sempre endavant i de quatre en quatre...
Paraules florides, molt bonica l'aquarel·la.

Pilar ha dit...

Et felicito i em felicito d'haver-te conegut. El dibuix és encisador. És una altra perspectiva d'una dita: Cal que es parlin flors a cada instant. Una abraçada, Anton.