dilluns, 5 de març de 2012

JA HI TORNEM... ACRÍLICS.

LES LLÀGRIMES D'UNA FLOR...
......................
Ja ni tornem a ser...amb els ACRÍLICS. Avui amb dos colors m'he plantificat fer aquest ram estrany que no sé quin tipus de flor és.
Encara li tinc MOLT respecte i por, ja que no sé com reacciona i crec que necessito unes quantes hores de conviure-hi i potser fer-hi migdiada i que em conti com l´he d'agafar si bruscament i ràpit o suaument acariciant-lo...
No em desagrada el distreure el temps amb aquest medi, sempre és agrait i treu el seu fruit a relluir... Com que ell em mana i és un manar de no parlar i dir,fes-ho aixì o fes-ho aixà, res, que aniré provant-li les pessigolles a veure com reacciona i copsar si ens posem d'acord i ens lluim una mica. L'aventura pot fructificar... Tot això potser es més un soliloqui que una declaració d'intencions. Jo vaig seguint com el burret que ja sap el camí de les dificultats i amb el ramal a l'esquena va peuant el que el far del temps li posa per davant. Bon dia a tots 
 Avui fa dos any d'aquell tràgic dia. I el temps passa ... I demà tres messos de l'altre tràgic dia... I el temps passa... I jo per aquí... Quantes gràcies us he de donar a tots vosaltres per l'empenta, per l'ajut que em doneu per que no caigui al pou.... I el temps passa... I encara soc aquí...Anton

7 comentaris:

Carme ha dit...

Anton, tu per aquí i nosaltres també... És bonica la flor que plora, has trobat uns colors ben bonics i sembla que us anem fent amics, tu i els acrílics...

El temps passa i tu saps omplir-lo d'energia i de color, perquè passi amb bellesa malgrat tot i nosaltres aquí amb el privilegi de compartir saviesa.

Una abraçada...

Mari-Pi-R ha dit...

Hola Anton, yo nunca he trabajado con el medio acrílico, pero como tu trabajas mucho con la acuarela se te va hacer fácil, ya que es bastante parecido.
El tiempo hace pasar las cosas, aunque no borra los recuerdos.
Un abrazo y mucho animo

J.Rius ha dit...

Anton, una bona combinació de colors, sembla ser que aquest contrast li dona dues bandes al acrílic. M'agrada molt.

El temps passa, però sempre perdurarà als cors de tots, i sobretot d'un pare i d'un gran savi com tu Anton. Ànims i una forta abraçada.

Assumpta ha dit...

Aquesta tarda he anat a l'Abacus que volia mirar una cosa de feltre i, en passar per davant de les pintures me les mirava, he vist les acríliques i em preguntava com es deu pintar amb aquests colors... i res, ara vinc al teu blog i veig que tu vas fent proves... És casual, eh? :-))

Una gran abraçada, Anton!!

Pilar ha dit...

La pintura no té secrets per a tu. Només juga a cluc i amagar, desitjant que la trobis i la facis esclatar en aquarel-les, bolígrafs, llapis o acrílics. Un castell de focs d'artifici digne d'admirar.
Et seguiré en la teva descober-ta, gaudint a cada pas.

M. Roser ha dit...

No sé quines són aquestes flors Anton,però el resultat final del teu experiment és tot un esclat de colors i m'agrada...
Encara que qui més qui menys, tenim aniversaris de dies tràgics, és un goig descobrir cada matí un nou dia...

Galionar ha dit...

Anton, aquesta bonica flor que has dibuixat i que encara no té nom, vols dir que no és de l'espècie anomenada Flortuño?
Endavant, que en volem conèixer més, dels teus acrílics. Una abraçada!