12 – 2 – 12
Si et reculls a la llar del meu pit
Sentiràs l’escalf sedós i florit
De les muntanyes redones de l’instint...
La ma acaronarà el canemàs amb els dits
I el tremalls encerclarà nou apetit.
Les paraules fluiran acatant fluid SI,
Wl voler esclatarà al·leluies de setí
I la veu cantarà fins la font incommensurable del bosc
On rema la barqueta d’assolit desig.
4 comentaris:
Segur que encara que sigui horitzons enllà, ella sent l'escalf del teu pit
i escolta la cançó de la font que li porta el record del teu desig.
Una abraçada,
Tu poema de hoy es tan suave como estas flores que nos has dejado.
Un feliz domingo
Uns versos deliciosos, Anton, que m'han deixat sense paraules perquè ells sols ja ho diuen tot.
Et deixo una abraçada tendra.
Arreulida al teu pit, descansa i se sap estimada i segura.
Una abraçada, Anton.
Publica un comentari a l'entrada