5 – 1 – 12
A dalt del cim del bosc pelat,
fent de campanar besant núvol
l’arbre acostumat a tirar amunt
es fa vigilant serè de l’altura.
És un pensament concret,
és una agulla que penetra,
és una avançada, dura acció,
és romandre al sondroll de tempesta.
Ha enrobustit les rames amb la lluita,
embats de ventada i plor immens de pluja
i segueix sent far, guia protegint-ne
i no es cansa, ni defalleix ...
Des de néixer
sap que el patir és son deure
i seguirà en el govern,
tossut,
batalla no vol perdre.
3 comentaris:
Muy bonitas palabras, que sea para ti un guía de protección sin cansarse ni fallecer.
Que los recuerdos vivan en ti en una noche de Reyes
M'agrada moltíssim com queda aquest tipus de dibuixos en boli i pintats, són molt, molt macos!
"i segueix sent far, guia protegint-ne
i no es cansa, ni defalleix...
És valent, com tu.
Una gran abraçada!!
L'arbre lluita, desafiant les envestides de la meteorologia, perquè sap que és el seu destí és anar amunt
i malgrat tot es manté ferm, embla que vulgui arribar a tocar el cel...
El que no sabem és si des de la seva alçada, li agrada el món que veu...
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada