dimecres, 21 de desembre del 2011

TEVA ESTRELLA IL·LUMINA... POTI POTI DE PINTURA


Pintura pròpia, còpia poti poti d'una foto de la Pilar.aneu si us plau a  AENCESADELLUM
.................
En la barana de teva alegria et veig

com si el llençol el llencessis com núvol

que obre la porta del dia nou

ple de clarors, fins aleshores mai vistes.
Quan l'impuls jove et fa descobrir
que el riure és un bes per l'anima,
Quan els peus boten i reboten plaents,
quan les mans sedoses allarguen el donar,
quan el cor batega i s'escapen ses efluvis
com si neixessis de nou, entorn que descobreixes,
quan la veu s'endinsa dins teu i et sembla primer pas d'estima
i les parales flueixen versets
que et descobreixen la fantasia...
quan tot en tu vola i es levita
i et creus que toques de peus a terra...
Aleshores, has nascut.Teva estrella
en la terra reberbera i il·lumina.
I encara avui, desprès de peripècies
ets aquella nena que ton pessebre bastia.
..............Anton

...........
20 - 12 - 12
Allargo braç i ma
damunt del cobrellit.
Allà el conopeu em cull,
vaporós, dilectes dits
que no troben el sagrari...

Allí on el temple existia
avui, sols el record
ara hi aniua...

Se'n ha anat l'ocell
que em dava vida.



5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Saps, Anton, ja hi havia passat per ca la Pilar. ja coneixia el post, però hi he tornat. Ens fa una aproximació al Nadal molt bonica.

Em sembla que la seva estrella i la seva alegria ens il·lumina una mica a tots.

Una abraçada

Pilar ha dit...

Gràcies, Anton, per la tendresa que em despertes i la llum que desprens, i la sabiesa amb què ens parles, obrint-nos camí dins nostre. Saps arribar al centre del cor, amb tots i cada un dels teus detalls.
Rep una forta abraçada.

Mari-Pi-R ha dit...

Bueno Anton tus acuarelas dan vida de nuevo a tu blog, a mi por lo menos tener la mente ocupada es lo mejor para cualquier cura.
Me alegro que vuelvas al pincel.
Un abrazo

Cèlia ha dit...

Anton, segur que des del seu vol vetlla per tu... quin amor tan profund! Una abraçada!

Galionar ha dit...

Anton, ja saps que la teva mà resta entre les mans de totes les persones amigues d'aquest bloc, que t'estimen i que t'acompanyen, i que no et deixaran sol en cap moment.
Una dolça abraçada, amic.