Dibuix a tinta xina d'una de les postals que cada any feia al llarg d'uns vint anys, aquesta per en Ramon el que es cuidava de recollir les deixalles. Hi veureu com en tots els quadres i pintures meves la firma FORTUÑO I L'ANY i a sota o a dalt en alguns casos les lletres amb punt T.E: , son les inicials de la meva, nostra TERESA. Ella sempre contribuia en aquestes feines d'esbarjo donant la vàlua de la seva opinió i des de molt temps la connotació de la firma era com un reconeixement a la posterioritat d'aquests fets que sempre pensava que quedarien estesos arreu més enllà de les nostres limitades vides.Em sento content de poder explicar coses entranyables, quasi secrets que ja no tenen ara més objecte que aventar-los com la palla i fer surar el gra sobre els grapissos.Anton
............
.............
DEL LLIBRE D'ELLA
25 - 12 - 11
NADALENCA
Era la nit extensa
Mes la fosca circumdant
Es feu la claror dilecta.
Allà dalt del campanar
Cantava lleu el badall
L’avemaria primera.
Àngelus de bona nit
Per a cloure a casa i llit
A tota la pardalera.
Però dos cors que caminen
Sos ulls esclaten i es mimen
En la il·lusió en son neguit
I en el racó de paret
Braços i mans en son heura
S’entrellacen cos amunt
Trobant en llavi molsut
L’esclat de la primavera.
Va sorgí brill clar l’estel
Unint allí tot l’anhel
De les quatre fulles d’heura.
El so del badall afirma,
L’òliba en l’oli s’afina
Que un amor intens, pur, recte
Allí naixia,
Fent de la nit el GRAN DIA.
4 comentaris:
Anton, tus inspiraciones van a ser mayores, Teresa te guía en cada momento y le va a gustar ver tus nuevas creaciones.
Sigue con los dibujos que son siempre muy ingeniosos y bonitos.
Bon Nadal
Anton, un poema preciós i és tot un detall posar les inicials de la Teresa als dibuixos. Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada Nadalenca,
M. Roser
Anton, un regal la teva explicació... sempre m'havien intrigat les teves T.E. i mai no havia gosat preguntar res. :)
UN HOMENATGE MOLT BONIC, un reconeixement d'ajuda, de recolzament i de complicitats.
Una abraçada!
Si, noies, moltes persones es pensaven que volia dir Torre de l'Espanyol.
Com que nostra unió era en tot, quasi perfecta em va semblar, feia temps, i no us penseu que de vegades en alguna cara tot era just començar-la i la tenia que amagra per que sempre hi trobava algun detall que la feai imperfecta per a ella. No valia dir que costa molt, no... Però això esperonava encara mésRes, records que retornen i m'ajuden a ser el que ella també volia, l'Anton que va estimar i estima per ara es com si la tingués a prop guiant-me... La serfenor que em dona no la pensava,tenia por que arribés un dia com els d'ara, i veig que ella està volant pr aquí com sempre esperonant-me - Noi, que no pintes ?... Anton.
Publica un comentari a l'entrada