dijous, 22 de desembre del 2011
BROLLA L'AIGUA...
6 comentaris:
- Pilar ha dit...
-
Brolla l'aigua. Cada una de les gotes forma part del collar diamantí del record. Del SEU record.
- 22 de desembre del 2011, a les 15:23
- Mari-Pi-R ha dit...
-
La luz de ella se viene en ti en cada momento presente.
Un abrazo con recuerdos - 22 de desembre del 2011, a les 15:37
- Carme Rosanas ha dit...
-
Anton, gràcies per agafar el meu dibuix, m'afalaga...
Dos preciosos poemes plens d'estima! - 22 de desembre del 2011, a les 18:10
- Joana ha dit...
-
Conserva en el cor el doll de felicitat que vau compartir!
Una abraçada Anton! - 22 de desembre del 2011, a les 18:41
- rebaixes ha dit...
-
Us dic que em toca un moment difícil, inesperat que junt amb lanterior descalç romp tota la serenitat que un necessita per afrontar moments tan grfeus, però us dic que Ella, no sé com ho fa però m'envia una serenor que no pensava tenir i accepto el que no voldria a ningú.
gràcies pel vostre ajut, en fa falta,No és cap novel·la que pots tancar-la si t'ho veus cruspidor, aquí has d'apetxar tant si vols com si no vols. Anton. - 22 de desembre del 2011, a les 20:05
- Carme Rosanas ha dit...
-
Sí, Anton, s'ha de seguir tant si vols com si no vols.
No sabria dir-te ni com ni perquè però malgrat la tristesa i l'enyorança que expresses i fas molt bé d'expressar-la, se't nota de fons aquesta serenor que dius. Si Ella te l'envia, vol dir que ja no la perdràs.
Fas bé, de continuar expressant tots els teus recursos interiors: les pintures, les fotos, els blogs, els poemes, el diari de records... tot... no ho deixis.
Una altra abraçada. - 22 de desembre del 2011, a les 23:20
..............
DEL MEU DIARI A ELLA.
Parares el vent aquell dia
i els teus ulls verd blau
fins a mon mirar venien.
La claror s'agenollava
rebent teva llum divina.
I es fongueren les dos llums
en primer bes, amor naixia.
Han seguit i seguiran...
En ells mai hi ha hagut falsia.