Em de fer-los continuar vessant la seva doctrina i som nosaltres qui els devem que ens hagin ensenyat. Anton
......................
Potser ens dirien :
...
Segueix el dia, VIVIM
s'esfum la boira, VIVIM.
Amb les tribulacions
amb els desencisos,
amb les glòries,
amb les delícies,
amb el que ens complau
amb quant ens esgarra
els instants... Però
VIVIM.
En els moments inhòspits
en els moments tendres...
VIVIM...
I podem fer la vida d'altres
més digna, més fàcil
si hi posem la carìcia,
la paraula que sospira.
.............. Anton.
........
SEGUR QUE ENS ESPEREN....
4 comentaris:
Anton, com et deia el Víctor, ahir, segur que fas curt, encara.
El dibuix d'ahir m'agradava molt pel traç de la tinta, per la textura del dibuix, era molt maco, però trobo que la pintura d'avui se li assembla més encara.
I els textos, com t'han dit de sobre tots, fan emocionar.
I sí segurament ens dirien "vivim" cosa que els faria sentir orgullosos de tu, que ho practiques a fons. Vivim... tens raó, ho dirien, vivien intensament mentre van poder.
Una abraçada ben forta!
La mort, aquesta gran traïdora, té complicats camins...emotiu i emocionat paral·lelisme entre ella i el teu fill ....unes aquarel-les precioses Anton, ets un veritable artista! Vivim , la vida és més forta , la vida celebra la vida...jo també t¡envio una abraçada!
Eres un genio Anton, no he conocido a Montserrat pero por lo que he visto en tu blog le has sacado un parecido exacto.
Jóvenes los dos te dejaron, que ellos vivan en ti.
Un feliz domingo
Els teus traços, tant els de les pintures com els de les lletres, són temps afegits. Bocins de llum que llueixen darrere les ombres de la mort i que res les pot apagar.
Ningú sap retre homenatges com ho fas tu. Els parale-lismes que creers són línees en un pentagrama en què dibuixes les millors notes musicals.
Una abraçada, Anton.
Publica un comentari a l'entrada