En el transcurs de cinc dies fins a la data 10 - 11 - 11, m'he proposat entrar aquí la figura de la Montserrat
reflectida en copies de la seva cara de la forma que habitualment faig. Vull intentar-ho encara que em costi,
Aquí va la primera, ES EL MEU HUMIL HOMENATGE, i unes paraules adients.
...............
MONTSE, Et vull veure contenta
amb riure desenfrenat...
Preparem la catifa
que els blogaires et faran.
Ton record perdura...
NO MORIRÀ MAI.
...........................
13 comentaris:
El trobo molt bo, Anton.
M'agrada la teva iniciativa...
De ser jo, també ho hagués fet abans. Molt bona idea. Per les persones que ens ha marcat, tenim tendènciA a no poder controlar la nostra il.lusió!
Disculpa, no he llegit lo del teu fill... no ho sabia, Anton. Quin greu em sap, i tampoc la teva dona. Pensava que estaves acompanyat, Anton.
Marxo no sé com...
Mortadela, el nostre fill sí, que ens va deixar, no la meva esposa.
Posso MONTSE - LA DONA - referint-me a Montserrat Roig i es que al possar el nom DONA, per molt subjugat, despreciat, etc, per mí és el ser més perfecte que tinc al costat. I no solament la Montserrat es mereix homenatge multitudinari, si no totes vosaltres que empenyeu el mon amb totes les dificultats que comporta.Anton
Que boniques aquestes paraules, Anton. Molt.
El post d'ahir te l'he dedicat a tu i a dues persones més. Ho veus? No sou persones corrents. No m'equivocava no...
Ja deia jo! Aquesta mentalitat que pocs teniu, oberta de bat a bat, no sovinteja. Costa molt de trobar a persones com vosaltres. Molt. Aquesta manera de ser, la valoro moltíssim. I , sí, sí que ens és difícil a moltes dones, però mira, és el què ens ha tocat. Seguir, seguir i seguir, Anton. Hi ha persones que van més lentes, i d'altres, com tu, que te'n has adonat quan calía. Però això no és de l'educació que has rebut? Segur que si. La teva dona ha estat de sort, els dos ho heu estat.
Mira, és que m'he emocionat amb la resposta que m'has donat... quina lliçó.
Ho veus com ets?, tot un Senyor!
Em dol i molt la pèrdua del vostre fill. MOlt. És de les coses que m'espanten, Anton. Potser és perquè me n'han tocat de molt a prop. No tant, però quasi. Un fàstic.
Com us entenc...
Gràcies per tot!
Tu dibujo es impresionante, una sonrisa que lleva la bondad de ella.
Una buena idea de recordar a estos seres tan queridos con estos dibujos.
Un feliz día Anton y sigue con esta idea.
Mari-Pi-R.- Si quieres que té plame algo que te gusta, me lo envias en foto virtual a
anforsa@gmail.com
i té lo haré en exclusiva.
Gràcias por lo que nos cuentas en tu blog. Anton.
Aixì sí que és un retrat! I no pas el meu! El proper homenatge catosfèric et demanaré el dibuix a tu per fe r el logo. T'ha quedat molt maco. I el post també.
L'hi dediques 5 dies, quina generositat!
T'afegeixo a la llista dels blogs que participen a l'homenatge, amb lletres grosses! :)
Gràcies com a dona, com a admiradora de la Montserrrat, com a blocaire, com a col·laboradora dels que van tenir la idea de l'homenatge! Gràcies!
Carme, no et desmereixis en res. jo no podria fer el que tu fas.I ho veig amb ulls d'encaneri, treus un partit immens del Paint, que no se'n veu.
A mi, no tots els retrats em queden perfectes o passables, és difícil i quan hi posses color, amb aquarel·la no pots rectificar gaire l'esguerro, però a pesar que hi tinc pànic, em supero recordant a la meva germana que la volia plasmar en paper i no en vaig saber prou i... va morir sense el seu record dels divuit anys, això acoltella i busco ara la millor manera de salvar el repte.
tu un dia amb el dibuix et vares posar davant i ... ho has aconseguit. Ara, jo he retornar i serà com amb l'escriure que no penso abandonar... ·35 anys sense escriure boi res i ara, cada dia em vaig impossar el fer un mínim de deu ratlles que ara s'han convertit en trenets... I en aquest retorn hi tens una mica de culpa, per que el teu exemple m'ha fet rememorar el que havia fet i ... estic en periode de pràctiques per si salvo l'exàmen. Quasi em posso a riure... Si tu te'n has sortit, jo ho intento... Gràcies, família. Anton.
Felicitats, m'has fet emocionar.
Montse, la vida ens porta coses que se'ns fa difícil acceptar, després sols queda el record que ens porta al lloc d'encontre. Anton.
Excel-lent retrat i excel-lent homenatge, Anton!
Segueix fent-nos gaudir, Anton.
Anton, cinc dies poden semblar molt, però segur que fas curt. Anirem fent boca amb els teus escrits fins el dijous!
Anton, la teva iniciativa m'ha fet emocionar. Les dues persones que homenatges estaran orgulloses de tu i del teu record, del teu dibuix i de les teves paraules. Si hi ha éssers en aquest món que encara em fan creure en la Vida és gràcies a tu i a la colla d'excel·lents amics blocaires que he conegut a través d'aquest mitjà.
Una abraçada molt forta, Anton.
Publica un comentari a l'entrada