- Iaio, per que no em dius una notícia que no vingui de la tele i que no la sàpiga ningú...?
-I tu, donaràs la nova ?... Mira, avui al sortir de casa he xafat una tifa...
S'ha posat a riure la neta.
-I has caigut ? I t'has fet mal ? I...
No parava de preguntar. Jo he continuat.
-Es veu que el Rai ha fet la seva feina al brancal i...
-L'has xafat, sense forquilla com si fos patata puré ?
Els dos em esclatat a riure sense parar.
..................
Desprès, seriosa.- I si t'haguessis fet mal, ara series al hospital i haurien vingut l'ambulància i els metges i estaries ple de venes i de tubos i potser...
Ha parat.
-Això costa diners i potser a l'hospital no t'haurien volgut per que diuen que no poden curar a tots
i com que tu ets vell potser no els interessa, per que no treballes i no els dones ganàncies...
És molt parlanxina la neta i no se li escapa res.
Li he fet un petó a la galta i li he dit...
- Aixó, hem quedat que era una notícia que sols sabem tu i jo, o sigui que ningú se'n assabentarà.
-Doncs, jo ho diré a la clase, que el mestre m'escolta i potser interessa que els que ens manen ho sàpiguen que el meu iaio si un dia es fa mal vull que el curin
....................
...........................
5 comentaris:
Això és una néta o una gran joia?
Que maca! Està bé riure amb ells, i a vegades ells són més seriosos que nosaltres.
Una abraçada per ella i per tu!
Doncs, si que és veritat pràcticament tot el que va despertar en la neta la resposta primera meva.
Quan la tens al costat és com un gramofon... el disc no para. Veramentr és un encant. Anton.
Esta serie al lápiz te quedan muy bien tienen toda su gracia.
Saludos
Mari-Pi-R.- Jo voy practicando i hacia tiempo que no pintava por diversas circunstáncias. a ver si cojo la mano, por que és una cosa que tge pasan las horas sin dar-te cuenta, i al finatl del tgrayecto tienes algo en la carpeta. Anton.
Es bonic tenir una petita i dolça nena per parlar , encara que sigui de ruqueries...
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada