diumenge, 23 d’octubre del 2011

FOC, FUM, CENDRA... aquarel·la de l'Anton.


20 – 10 – 11
La sang vessa del cel
fum, foc, cendra.
Es crema la vida,
vida tranquil·la d’arbres.
Diuen que fan justícia,
Cremant... !!!
Ensordeix el volcà,
la cullera tot ho destroça.
I al arbre ja desfullat
sols li queda...
Quina pietat ?
La pluja no hi és a temps
de revifar la saba.
..........................
Era trist tantes morts,
Per quina causa ?
Per que no bufava
el vent tranquil de la paraula ?
...............

Blogger Pilar ha dit...

Arbre que cremes
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.
23 d’octubre de 2011 11:13

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Arbre que cremes
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.

zel ha dit...

Nosaltres mateixos som arbres que es cremen...ens cremem d'odis, de ràbies, ens fem mala sang, un foc que hauria de ser purificador sovint és la pitjor de les desgràcies.

Passo poc, Antón, i em sap greu. A casa passem una mala temporada, coses dels desgraciats temps que vivim...

Molts petons, et tinc al pensament, encara que no es noti, ja ho saps.

Elfreelang ha dit...

Incendis i foc ,flames i brases....pintor, poeta, rapsoda, blocaire... de gran vull ser com tu Anton! bon diumenge!

Carme Rosanas ha dit...

És trist, sempre, que no trobem aquest vent tranquil de la paraula.

Una aquarel·la de foc, has pintat que transmet tota la por...

M. Roser ha dit...

Passejar-se pel bosc cremat després d'un incendi, és una cosa molt depriment i més si era el bosc dels teus jocs infantils...
Impressionant l'aquarel·la...
M. Roser

Mari-Pi-R ha dit...

Volviste a la acuarela, precioso dibujo que ritma con la poesía.
Feliz domingo