A L S P R E M I A T S C A T S
EL TÍTOL PRIMER NO TÉ RES A VEURE EN EL SEGON..
................
Un dia vaig ser nominat per això del Premis. Jo que faig trenets i m'esfogo amb lllapis, ploma o pinzel o també intento fer de rapsoda , RES,em va quedar com un gust dolç... Què veuen en mi aquesta gent que em promociona?. Mai en la vida he pensat en premis,ara tinc el de la VIDA tal com em toca i ja en un moment lluny d'aquell en que entrava en el SER o NO SER.
Qualsevol dia em cridaran i res... Vosaltres, lluents premiats , també arribareu a un moment en que no es pensa en PREMIS, ja que ja el tenim el nostre , la SALUT de viure, i en el cas meu, he tingut la sort de baixar de l'autobús i trobar una patuleia de persones que s'estimen i estimen, i aquí m'he sentit estimat, ajudat, i generosament tractat. JO SOLS PUC AGRAIR HAVER TROBAT EL CEL QUE ENS DIUEN, EN LA TERRA I SI ALTRES COSES NO M'ACOMPANYESSIN, LA JOIA, EL GOIG, LA FELICITAT. què vull més ?
Aquesta Felicitat que és tenir SALUT, uns quans dinerons - que quan paguem una factura ens quedin 5 centims i serem RICS, I l'Estima en conjunt i particular...
Amb les meves crosses aniré seguint i agraint tot el que heu fet per mi i aixecar amb vosaltres l'orgull de la nostra LLENGUA que ens uneix . FELICITATS A TOTS, PREMIATS O NO I TAMBÉ ALS QUE HAN FET LA FEINA, AQUESTS TAMBÉ TENEN EL SEU PREMI, ... SER JUSTOS.
PEL QUE VULGUEM MANAR... Be,lo sols faig trenets i.... -Anton.
125.-Es furgava les narius intentant trobar el dispositiu cerebral de les idees Si que aconseguí extreure com de canut d´abugot una mel espessa que al tastar-la la assaborí salabrosa. Des d’aleshores,es furga el nas. Bona idea, carallet. Al menys es posa quelcom a la boca per recuperar forces. És veritat que hi ha l'Isostar, i el Jabugo i totes les manufactures que les empreses fan per obsequiar-nos amb divinals menjars per fer-nos picar com moixonets a la ratera. Ells omplin el sarró i a nosaltres buidant el poc dineret que duem a la butxaca.
Furgant-se el nas aprengué a gaudir de tenir un didal protector per l’ungla, perdre el temps per estar a la innòbia mentre que els possibles mirons el critiquen i no és posen en si deu la hipoteca o és un mal pagador. Una distracció que li portava algun rèdit
3 comentaris:
El que dius, el que pintes, el que dibuixes, parla de tu, de la teva sensibilitat, del que et preocupa.
És molt difícil mostrar la cara més bonica (dibuix), amb la cara més amarga (escrit). Les dues són una de sola dins la tristor d'una realitat.
Aquest furgar-se el nas és esplèndid Anton!
Aquests premis també són ben bé teus. Els premis són un joc, divertit, simpàtic, agradable i que ens regala més d'un somriure. Però el més important, el que és veritablement un regal, és el compartir aquest espai amb persones com tu!
Una abraçada, Antón!
Em costa no molt, sino moltíssim entrar al teu blog fins que no es carrega del tot; no sé que li passa a l'ordinador però queda com bloquejat i sense deixar-me fer res...Preguntaré a veure per què em passa.
Publica un comentari a l'entrada