24 – 10 – 11
Dins l’ombra, coixí del neguit,
guaites quants perills tens.
Fora de tu es conjuren esperits
i,tu, atenta, conllogues teu saber
abans d’esgarrifança i crit.
Et resguardes, serena. El teu deler
fer front a què i qui et pot reduir...
Dins teu perdura l’esglai imprès
i ara la serenitat deu confluir
per veure amb l’ànima el pes
d’una realitat: el teu nefast ahir.
