divendres, 21 d’octubre de 2011

BARQUETA... BOLI RÀPIT



21 – 10 – 11
Erets barqueta altiva
quan solcaves el llac.
Ara, ets varada a vora
com tronc de fusta flac.
Portaves de vora a vora
quan et remaven. Erets llamp...
On és el barquer que duia
teu instint de vida cada instant ?
Somnies retorn a arbreda
que donà la fusta per fer-te ideal.
Set compliren tants de somnis !!
Com has migrat....
Infantesa de bosc
Adolescència de llac.
Presència altiva.
Bellesa en teu nedar.
............
Ara, quieta, immòbil...
et conformes ja ?
Trenca  amarres
i surt a cantar
a la lluna que enamora
parelles d’enamorats.
No et conformis...!!!
Per més que t’hagin abandonat.

6 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Nunca estamos abandonados tan solo el mirar la barca ya se siente acompañada. Así la has acompañado con tu dibujo hoy.
Feliz día

Carme ha dit...

El teu vers encomana força... no ens quedarem parats ni abandonats com la barqueta, apa, sortim a navegar!

montse ha dit...

Igual que diu la Carme, les teves paraules donen força i ànim!!
Què no ens falti mai i encara que no siguem "llamps", què no parem mai de navegar!!
Bon cap de setmana i una abraçada!!

Mortadel·la ha dit...

No et conformis...!!!
Per més que t’hagin abandonat.

És veritat. Tenim la costum, mala, de fer-ho. Gràcies per escriure, ànims!

El dibuix de la barqueta és teu, Antoni?
Amb bolígraf no he fet mai res i m'agrada molt com queda...

rebaixes ha dit...

gràcies a tots per la vostra visita a la barqueta.
Mortadel·la, Mira, en els escrits firmo Anton,en les pintures, les que siguin poso Fortuño ( el meu cognom)
T.E. son les inicials de la meva mestressa, no hi posa pinzel ni tinta ni llapis, però m'ajuda amb la seva crìtica constructiva i al fi i al cap els dos som un,més faltaria... Quan és un acudit ho faig amb el nom al revés Oñutrof...
Tonteries que tots mes o menys tenim. Anton.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una barqueta que quan l'abandonen , recorda totes les vivències del passat...i somnia i somnia, varada a la platja.
Desperta barca, torna mar endins i deixa que et bressoli la llum de la lluna...Preciós el dibuix.
Una abraçada,
M. Roser