dijous, 8 de setembre de 2011

EN EL CAMINAR PER LA PLANÚRIA...



8 – 9 – 11
En el caminar per la planúria
veurem els desgavells
que s’entrellacen
depredant , consumint,
pujant a la sarrona,
inutilitzant...
Llamp..., pedra.
Destral..., soca.
Ganivet..., ovella,
Caín ...., Abel.
Mare?...., LLENGUA

El nostre sender esborrat
quan les lleis s’imposen ?

Permetem la VIDA...
o morim amb ella.
O, millor, girem el mitjó
de coloraines
grogues i roges
que son nostres...
I acabem d'una
amb llampec, destral,
ganivet, Cain i mare.....?

2 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'agrada molt això de:
Mare...LLENGUA
Ara més que mai.
Petons,
M. Roser

rebaixes ha dit...

ens estan fent un problema on hi hauria d'haver consens... les reaccions son de tots els calibres. Van emprenyant per que el cap no pensi, o millornostres pensament a coses que haurien d'estar resoltes per convivència. BON RETORN. Anton.