dimarts, 6 de setembre del 2011

EL CORATGE DE LA POR



5 – 9 – 11
El coratge de la por
ens martiritza...
La por del coratge
ens aliena...
La por és la cadena ?
Trenquem la baula
abans no es torni
surriac que afueta
o ramal que governi.
El deute lliurat a la por
pot hipotecar-nos,
doncs no aixequem la llossa,
davall l’escorpí cec espera.
Analitzem la por
per que quan vingui
no perdem el coratge
 per barrar-li el pas.
                                                            El coratge ningú te’l regala.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

El coratge l'has de treballar molt...La por ajuda a fer-ho. Moltes vegades aquesta, és un mecanisme de defensa.

Carme Rosanas ha dit...

Ja tens raó, ja. Ningú ens el regala! No més l'aprenem amb dificultats quan som davant de la por i sempre per l'afany de guanyar-la.

Coneguem les nostres pors a fons, per trobar aquell punt més feble que tenen i allà mateix atacar-les amb el coratge.

rebaixes ha dit...

individualment i colectivament sentim en les carns tant la por com el coratge per almenys atenuar-la.
En totes les esferes, en qualsevol àmbit hi predica la por...
El coratge deu ser la voluntat inequívoca de seguir endavant a pesar de les dificultats.
La por és una prevenció com el dolor hoés del mal, ens avisa, quan ens deixem pujar a cavall, és que coratge (voluntat) son per terra.
I així en tots els moments de la vida i relació ens el trobem.
Baixar a les cavernes de la por pot arribar a ensorrar-nos en el pànic i aleshores, que dificil ho té el coratge... quina batalla.
Clar, que també ni han que diuen por quan el llamp prediu el tro i no els toca sino el so a les orelles.
la realitat en cadascu... Quina por tinc jo? Quina por tens tu ? Que ens fa por?... Bon dia tinguem i han pors que ens les fan viure per més que tinguem coratge. Anton.