dimarts, 6 de setembre de 2011

EL CORATGE DE LA POR



5 – 9 – 11
El coratge de la por
ens martiritza...
La por del coratge
ens aliena...
La por és la cadena ?
Trenquem la baula
abans no es torni
surriac que afueta
o ramal que governi.
El deute lliurat a la por
pot hipotecar-nos,
doncs no aixequem la llossa,
davall l’escorpí cec espera.
Analitzem la por
per que quan vingui
no perdem el coratge
 per barrar-li el pas.
                                                            El coratge ningú te’l regala.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

El coratge l'has de treballar molt...La por ajuda a fer-ho. Moltes vegades aquesta, és un mecanisme de defensa.

Carme ha dit...

Ja tens raó, ja. Ningú ens el regala! No més l'aprenem amb dificultats quan som davant de la por i sempre per l'afany de guanyar-la.

Coneguem les nostres pors a fons, per trobar aquell punt més feble que tenen i allà mateix atacar-les amb el coratge.

rebaixes ha dit...

individualment i colectivament sentim en les carns tant la por com el coratge per almenys atenuar-la.
En totes les esferes, en qualsevol àmbit hi predica la por...
El coratge deu ser la voluntat inequívoca de seguir endavant a pesar de les dificultats.
La por és una prevenció com el dolor hoés del mal, ens avisa, quan ens deixem pujar a cavall, és que coratge (voluntat) son per terra.
I així en tots els moments de la vida i relació ens el trobem.
Baixar a les cavernes de la por pot arribar a ensorrar-nos en el pànic i aleshores, que dificil ho té el coratge... quina batalla.
Clar, que també ni han que diuen por quan el llamp prediu el tro i no els toca sino el so a les orelles.
la realitat en cadascu... Quina por tinc jo? Quina por tens tu ? Que ens fa por?... Bon dia tinguem i han pors que ens les fan viure per més que tinguem coratge. Anton.