Soc com roda que gira
amb pes, però impertorbable,
amb defectes o no...
I té, eixa roda la saviesa
d’agabellar-se
en disbauxa o virtuts.
Roda que roda...
Excelsa, elevada dalt,
gelosa de son zel...
Fastigosa, ruda baix,
trepig enfangat de terra...
Inqüestionable avança
en el mirall operant
de les pròpies flaqueses.
1 comentari:
I que segueixi girant la roda....amb alegria i cap endavant!
Publica un comentari a l'entrada