diumenge, 14 d’agost de 2011

ARBRE DE CARN,... aquarel·la de l'Anton.



14 – 8 – 11
Arbre de carn, sol d’esperit.
Soca profunda com pensament.
Cercle de rames, pollanc els dits
Fulles de llum, cors de sentiments.
Contactes de claror d’excelsituds
Paraules ressorgint petons de convit.
Abraceu l’espai en el besllum
I beseu la flama de vostre neguit.
Cors que estimeu, cors bategant.
Suprema gràcia de vostres pits.
La terra il·lumineu sense descans...
Lloança a la lluïssor, etern desig.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

M'agrada aquest etern desig del teu arbre de carn....bona poesia i molt bona pintura...i bon diumenge Anton!

Pilar ha dit...

Pintura i paraules es complementen, fins aconseguir enlluernar la llum del paisatge descrit.
Una abraçada, Anton!

formiga ha dit...

Arribo al cau d'un artista.
En alguna d'aquestes soques, m'hi pot fer un forat? Gràcies.