17 – 7 -11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
12.- Sé que no hi ets on et busco.
lluny d’aquí m’esgarrapa ton delit.
Arribes sempre amb l’aura matinera
que desperta la galta amb son fruir.
Sé que no hi ets on et busco,
però et retinc dins meu quan escric.
És veu teva que acarona l’ànima
I retorna i penetra misteriós amic.
3 comentaris:
Busques algú entre les estrelles amb el convenciment que no hi és...no et desanimis si mires al cel, quan menys t'ho pensis, veuràs una estrella que et pica l'ullet...
Una abraçada,
M. Roser
Tots busquem coses que se'ns han escapat, que ja no hi son entre nosaltres i no es estrany que desitgem trobar-los de no, de veritat, com si el temps no hagués passat i la separació no s'hagués produit... Coses que ens pasen a tots, més o meys greus, més o meys estimades. i el que passa que sempre el tens a vora que et parla com si fos aquí. Res, coses meves o de tots. Anton.
Bona vesprada Antón. No s'ens escapa res, és un horitzó que es marceix però quan arribi l'aura tornarà a eixir.
Publica un comentari a l'entrada