8 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
6.- Dos mirallets son els teu ulls
verds,blaus, marró o negrosos
em tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen, els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen, son mar o terra... ?
M’encenen com foc de llamps
Però son la meva pau, no la desferra.
4 comentaris:
Segur que són uns ulls preciosos, com preciosa és la foto que has triat per il·lustrar el poema... i, el més important, que són els ulls de la persona estimada :-)
Gràcies, Assumpta. Aquella persona que coneixem tu i jo, ella em va ensenyar o millor dit, aconsellar que mirés als ulls del partenaire... i s'ha convertit en vici... Els ulls parlen... Ens hem de negar el mirar-los? una abraçada, Anton.
Els miralls reflecteixen el que hi ha al davant.
Si els ulls que mires i t'emmirallen et permeten sentir-te bé quan et veus, és el millor que et pot passar.
Mirar als ulls és un dels exercicis més difícils que hi ha, perquè tots tenim por d'ensenyar massa coses... costa molt veure's un mateix en la mirada de l'altre
Publica un comentari a l'entrada