14 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
10.- ¨Amb la tendresa dels petons
estels i lluna guaiten
un mar de fantasiosos somnis.
Fulletes obertes teus ulls
sospiren en jardí de flors. ¨
De vegades, l’encontre
canvia nostra perspectiva.
Callem la paraula, el crit,
per no fer xivarri
i ens sumin la bogeria
de la inconformitat.
Obrim els perpres a la llum
extasiats com mussols
contemplant el canvi de finestra.
I la rateta entra al lloc
i juga per les parets
fent corredissa... de llum.
Quan deixarem de ser infants ?
1 comentari:
Anton espero que mai deixem de ser infants...
Ai la tendresa dels petons, n'hi ha de tantes classes...a l'estimat/da, als fills, als pares, als amics, tots
tenen un matís diferent, però tots són entranyables...
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada