dijous, 16 de juny de 2011

FUSTA. CORCADA... fot imatges google



16 – 6 – 11
Fusta. Corcada ...
Sol i pluja han esgotat
L’envoltori de la melis
Que era vestit enllustrat.
Banc. Vell encar suportes
Visita del formigar
Que fa de tu la gran orbe
Del seu tràfec. Oh, vell banc... !!
El sol ja no t’enlluerna,
El vent un dia et romprà,
la pluja estova les vores...
En tu tinc el meu descans.
....................

2 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Un banc de fusta vella i corcada...
Quantes vides haurà viscut...el primer petó d'esquitllentes d'uns adolescents, les confidències de parelles més consolidades amb plans de futur, la conversa tranquil·la de la maduresa, els records d'una avis que han passat per tots aquests estadis... pot ser el calaix de les vivències d'un sol amor compartit des del naixement, fins que la mort els separi...
M'assec al banc a somniar i us envio molts petons.
M. Roser

Pilar ha dit...

Encara que la fusta corcada es faci pols amb el pas del temps, mai es podrà esborrar l'existència del banc i el que va acollir.