28 – 6 – 11
Si no tens diner
Ets un esclau d’altre.
Si tens diner...
( o que bé, noi, renoi, búfa-la )
Aquest t’esclavitzarà.
( vols dir que em farà pupa ? )
O sigui que sempre
Seràs un esclau....!!!
( per que tu ho dius ?
Però, amb diner
És amb majúscula, noi !!!
ES – CLAU..
tenir diner, carallet.).
.....
la GRÀCIA que els fa a GRÈCIA
ser ESCLAUS d'altre...
ETCÈTERA, ETC,
Estem
Tots
C..a... GATS...
No ens arribi l' E. T. C.
,,,,,
Que no falti l'humor
en nosaltres pobres pecadors.
.....
la GRÀCIA que els fa a GRÈCIA
ser ESCLAUS d'altre...
ETCÈTERA, ETC,
Estem
Tots
C..a... GATS...
No ens arribi l' E. T. C.
,,,,,
Que no falti l'humor
en nosaltres pobres pecadors.
3 comentaris:
Somric en llegir-te mentre taralejo aquella cançó que deia:
Si yo fuera rico...
Molt bo, Anton; ha fet un poema francament enginyós. Que no ens falti mai el sentit del'humor...!
M'afegeixo a la canço de la Piar:
Dibidibidibidibi dibidibidibidum!
Gràcies pel bon l'humor i pel somriure, Anton!
Publica un comentari a l'entrada