diumenge, 15 de maig de 2011

SOBRE LA FELICITAT.--FOTOS CIRERES... fotos pròpies



15 – 5 – 11
Herba bona la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrecollim immersos la fantasia,
ens deix el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Anton, una cirera i sobretot un cirerers ben plens... jo trobo que s'acosta molt a la felicitat. I si no n'és una molt bella imatge.

Ja saps, Anton, m'encanten les cireres. Gràcies! :)

Pilar ha dit...

A mi també m'agraden molt les cireres. Són les arrecades més boniques i afavoridores que he vist mai.
Per tant, podria afirmar que el temps de cireres és un temps feliç per a mi.

zel ha dit...

Una altra pel sac de les menjadores compulsives de cireres, em sembla que ens tornen a la infantesa, arracades i llençar pinyols, què més volíem?

Crec que és que sabem que allò dolç i bo és fugisser... Un petonàs, estimat!

Carles Casanovas ha dit...

I ens hem d'aconformar,
amb la bellesa, la fantasía...

Et sembla poc...?

Galionar ha dit...

Contemplant la bellesa d'aquestes imatges, del verd de les fulles i el roig de les cireres, i tant que hi trobem la felicitat. Què és sinó, que aquests petits però intensos moments?
Una abraçada.