dimecres, 4 de maig de 2011

AMB JOIELL DEL TEU SOMRIURE...fot pròpia


Amb joiell  del teu somriure
conformaré el collaret
dringarà allí l'alegria,
disbauxa, fantasia, anhels.


Cauran petons i carícies
en el clap del bosc ja vell.
Has sorgit tu, casanella,
florint perla, esclat novell.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Que bonic, el collaret,
de perles d'or i esclats
potents de tanta primavera.
Acostaré les mans
a les floretes grogues
per sentir-ne el bes,
en aquest clap de bosc.

zel ha dit...

Has triat la sempreviva, bona i enyorada metàfora, estimat Antón, i la Carme ha posat la cirereta!

Petons!

Pilar ha dit...

El bosc esclata amb l'alegria groguenca de la "sempreviva".

Assumpta ha dit...

Quina preciositat!! La primera foto sembla un ram... però un ram ben viu, un ram encara amb les arrels dins la terra :-)

I els poemes, petits i alegres, optimistes, maquíssims... com els pots amb la bona confitura :-)