divendres, 29 d’abril de 2011

SECA SOCA D'OLIVERA.... foto pròpia



29 – 4 -11
Seca soca d’olivera
sort que t’arrel ha guardat
el deliri de tot arbre,
la sàvia, suc ancestral.
Gelades i neus t’han fet mella,
tu que n’erets gran casal
culivant mòbil ocellada
tots els dies dels teus anys.
El picot et foradava,
rata i serp hi feren jaç
i pinsans, pastorella i fumada
rondaven ton pis sembrat.
L putput veient roges roselles
anunciava les cireres madurar.
Tu flories. Raïmets entre fulles
Llençant al vent el pols safrà.


Eret’s com castell. La nuvolada
s’havia d’escorrer per el ramatge besar.
Alta com lliri... Un dia un xurrac
va dir: - L’orgull seu ha de baixar.
I serradura per terra... Fora brancatge
et varen, la teva altura, arranar.
I es que teva oliva no valia...
L’amo pistrincs volia cobrar
El Picando t’empeltaria... Joc faria
et canviaria  el vestit abnegat
Pels canuts d’empelt brostaries
la tendror seria mil pollancs...
Aquell hivern s’estengué el rou pecat
que venia a visitar-te... Males arts.
La nafra et tallà la tendra ventura
i plena de cagurros vida desinflà.
Ha passat temps... Ni fems ni bona menja
t’han fet ser aquell arbre immens, gran.
Ara, soca seca, ets teia...L’amigalla
ha marxat... Mai et visitaran estornells...
Soca, seca, ets sols quatre pollancs.
................

Pilar ha dit...

Soca seca, però el brancatge,
és ple de fruits, a vessar.
Aquest arbre mil-lenari,
el guarneix negre rosari
d'insectes en processó.
Simfonia de color i de bellesa,
damunt del qual voletegen,
voliaines multicolors.
La seva florida, és
la pols blanca dels estels.
Bella polseguera blanca,
que es transformarà en estampa
de color menta i de móra.
29 d’abril de 2011 19:33
Elimina


5 comentaris:

montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Això és com un homenatge a l'olivera!

Pilar ha dit...

Soca seca, però el brancatge,
és ple de fruits, a vessar.
Aquest arbre mil-lenari,
el guarneix negre rosari
d'insectes en processó.
Simfonia de color i de bellesa,
damunt del qual voletegen,
voliaines multicolors.
La seva florida, és
la pols blanca dels estels.
Bella polseguera blanca,
que es transformarà en estampa
de color menta i de móra.

Elena ha dit...

Les teves branques mutilades ahir, són avui tauló.
Fotografies precioses, felicitats per aquesta capacitat per recollir, poesia en imatge.

montse ha dit...

Hem cultivat aquest tronc mil·lenari i els seus fruits, que donaran un rajolí d'oli de color d'or, ingredient principal de la cuina mediterrània.