20 -4 – 11
Al néixer en nosaltres es mou el desig.
Al morir l’home acaba amb el desig.
Voluntària o involuntàriament
ha seguit el seu periple que acaba,
canvia l’estat i ja no tindrà el desig?
Venim aquí només a desitjar... ?
Serà fantasiós creure que assolim
tot el desig i per això finim
i que el morir es plantar bandera al cim
per que ja hem conquerit l’objectiu ?
Desig és voler... Voler la felicitat... és...
poder complaure’ns en l’estat afortunat
si ho aconseguim... Per això vivim
per que el desig sigui motor en nosaltres
o si no, per què néixer, per què viure ?
3 comentaris:
Les preguntes que fas, serien motiu de llargues converses. No es poden intentar respondre en un comentari.
Jo no crec que el morir esdevingui per haver conquerir un objectiu. llavors, seria una injustícia, si un mor sense l'objectiu conquerit.
No sé què és el morir, però sí sé què és viure. Malauradament ho puc dir amb rotunditat.
Vivim, Anton?
Vivim i intentem aconseguir quan més desitjos millor... No voldria que quedaren guardats per sempre dintre el calaix de l'oblit.
Una abraçada molt forta, Antón
I ara, de vegades, ni el desig ens aguanta...
Publica un comentari a l'entrada