dijous, 14 d’abril del 2011

14.- 4 - 31 - LA REPUBLICA .... foto antiga d'uns calendaris

Aquesta foto me la va fer arribar l'amic M.V.S de La Vilella Alta on hi vaig viure basstants anys És de l'any 1932 d'una manifestació que es va donar lloc en el poble en conmemoració del aniversari.
Per la meva part i per relacionar aquest fet històric amb la meva persona, jo havia nascut aquell any 1931, el meu pare es confesava republicà... Viviem a Reus on ell tenia negocis... Em contava la mare que aquell dia 
en el balcó del carrer Llobera on tenien casa pròpia, li va dir: ARA TOT ANIRÀ BÉ...
Crec que pensava més en termes generals que en els particulars... Jo pràcticament poc el vaig conéixer ja que ELL moria el 1934...
Després en el transcurs del meu viure, casat ja, varem tenir el primer fill, aquest naixia en el dia senyalat per el meu pare amb frase lapidària. El 14 - 4 - 1961 entrava a la vida el que com la República hi  faria poca estada ja que el 1964 ens deixava...
De vegades un pensa en el seu destí, en la col·laboració estreta d'un mateix en aquests fets o altres i ha de reconèixer molts cops que hi han actes, situacions en les que som mers espectadors i poc podem fer en els esdeveniments que ens acoltellen.
Penso, com m'hauria anat a mi i a tots si hagués prosperat el que amb entusiasme es va declarar, si la mort del meu pare en què m'hauria afectat i les circumstàncies que es donaren en la mort del primer fill... Avui cel·lebro??? el vuitanta aniversari també com la República, el cinquanta anys del naixement del primer fill i que més puc dir-vos... ? ... Anton. 

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Visca la república i visca tu! mai se sap quines coses podrien haver canviat...seria diferent peò no ho podem saber

Galionar ha dit...

No cal donar voltes a com haurien pogut ser les coses si les circumstàncies ens hagessin dut per una camí diferent al que hem seguit. La vida és això, cadascú tragina la seva, personal i intransferible. Però el principal és que estem vius i podem parlar en nom de tots aquells que ja no poden fer-ho.
Una abraçada, Anton!

Pilar ha dit...

La meva mare també va néixer l'any de la República.
No podem saber com hauria estat si..Però sí podem intentar canviar el que no ens agrada.