dijous, 16 de desembre del 2010

EL REMEI ESTÀ EN NO ENVERINAR-SE...foto imatges google


2 – 12 – 10

El remei està en no enverinar-se
en la soledat de la tristesa.
Plora a saciar i canvia el discurs.
La tristesa aflaqueix,
l’alegria engreixa.

No pots viure, constantment,
amb la fatalitat
que ta robat el satisfet viure.

ELLA,ara ja camina
a entristir un altre,
No esperis que et retorni
el bell moment.
Provoca'l....
..............
La Carme ha posat un vagó més al trenet.
Com un somriure ple de desig.Gràcies.
.....
Provocar els bells moments

com un repte constant
que ens ha d'omplir
cada buit que ens doni la vida.
.........
La Joana ha afegit un altre vagó al trenet.
L'emoció l'embarga, pero la flama dels records l'empeny a seguir.
Gràcies, gràcies, gràcies.

Es fon el dia
dins el cor
cansat de plorar.


Una espelma,
flama eterna de records,
m'enpeny a caminar










7 comentaris:

Pilar ha dit...

Vull dos plats plens d'alegria. No em fa por engreixar-me.

Carme Rosanas ha dit...

Provocar els bells moments
com un repte constant
que ens ha d'omplir
cada buit que ens doni la vida.

Una abraçada, Anton

Assumpta ha dit...

Anton, els teus versos, les teves paraules són tan macos i tan plens de força que, si em permets, m'agradaria poder-los copiar i enviar a un amic que passa per un mal moment...

Plorar a saciar, està bé, però després, com tu dius, hem de mirar de canviar el discurs... Hem de provocar el bell moment!!

rebaixes ha dit...

Assumpta, agrait a més a més que hi possis una miqueta del teu alé i els impulsis aquests trenets.
Son reflexions que em faig a mi per no caure més avall i si poden servir per altres... Joiós estic.
.............
Pilar, clar que l'alegria la vull per a tu com bombonets de xocolata, ...
........
Carme, crec que com sempre, però avui has picat a l'enclusa i has tret del ferro el millor temple...
Com sempre Gràcies a tots.

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies, Anton!

Ramon ha dit...

Quanta força tenen aquests versos "No esperis que et retorni
el bell moment.
Provoca'l...."
Tot un repte en positiu.
Et felicito.

Joana ha dit...

Es fon el dia
dins el cor
cansat de plorar.
Una espelma,
flama eterna de records,
m'enpeny a caminar...
una abraçad amic Anton.
Quanta força que diuen més a munt