Un preciós escrit va posar la Pilar de A ENCESA DE LLUM, en el coment em va sortir de la clepsa aquest diàleg.
Quanta falta fa acceptar el ser ruc quan el GALL es creu ser el centre de l'univers. gràcies , Pilar, per aquests escrits tan embellits. Anton.
..............
El rei de la festa...
El GALL...!!!!
Com barbareja i canta
engolat...
El ruc se'l mira,...
Ell l'ha portat
dins sarria nova
que avui l'amo ha estrenat.
-Soc el REI de tots,-
li diu al ruc callat...
I el ruc li contesta
-Demà acabes el regnat...
Fa quinze anys que en porto
eixoribits al mercat...
I cada any torno
amb la sàrria que he buidat.
No vols meva vida
de pes i de treball ?
Et vendran per quatre xapes
Quin caldo faràs demà.-
I el ruc girà l'esquena.
L'any que ve un altre GALL.
............. Anton
3 comentaris:
Anton, Pujo amb alegria al teu trenet i faig un tomb per l'enginy del que dibuixes.
Rep una forta abraçada!
Avui no tinc hores!!!...Ni minuts!
Bona lliçó, no som res... ni galls, ni rucs, ni les persones tampoc... l'orgull no té lloc ni raó de ser.
Bon trenet, Anton!
Aquest bloc és meravellós. Sempre hi ha de tota la informació ideal en les idees dels meus dits. Gràcies i segueixin amb el seu excel · lent treball!
Publica un comentari a l'entrada