dimecres, 1 de desembre de 2010

EL MEU CEL... foto picassa.- assosc.excurs.reus

foto Picassa.-Assosc. Excursio. Reus
7.- El meu cel
es sosté en una dona?

Per amor,
per desig o passió?

Posaré una ratera
eixa nit al raig de lluna
per tenir llum sempre,
vull collir-lo i acollir-lo
per que sigui amb mi.

Posaré una paret
sense franquícia al vent
per que es deturi
davant meu.

Obriré gots de roses
per que la pluja mulli
tots els pètals
i els calzes s’assaonin
del grop o ram d’aigua.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

És una bonica declaració d'amor. Has trobat les millors paraules, Anton.

Carme ha dit...

Enhorabona, tenir un cel així no té preu!

I també enhorabona pel poema és molt bonic!

Assumpta ha dit...

Quina preciositat!!
Anton... és un poema magnífic!!

(I la foto una passada!!)