dimarts, 12 d’octubre del 2010

QUI NO LLEGIRIA PA U ? .... foto google imatges.


Qui no llegiria PA  U ?
...............

3.- Besàvem el pa
com bé protegit i protector.
Sucat amb vi i cobert de sucre
reomplia estómacs buits
i accelerava la sang pobra.
Quin deliri de dents
cruixint crosta en els llavis.
Deliri de petó que cobria
la gana de calma i de consol.
Ni el gat permetíem,
ni el gos deixàvem
la molla caiguda inconscient
al terra net o brut.
Doble bes el bocí rebia
Retornava amb els dits
a la boca pròpia gaudint
del bé que no se’n perd mica.
Satisfets de ventre
llepàvem les mans
on restes de dolçor violada negra i pa
embrutaven la pell.
La llengua netejava satisfeta...
Gosset que atordeix l’amo... !!
Quin deliri, quin xuclar. !!
Refets, corríem. Allò era jugar.
Jugar tip d’infant.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Tothom, a casa nostra, llegiria PAU... ara els veïns podrien llegir qualsevol cosa ...

Homenatge al pa amb vi i sucre i als temps d'infants. Preciós!

Assumpta ha dit...

La PAU sigui amb tu! ;-))

Els jueus es saludaven així, sempre, entre ells... i és maco, oi? Ho hauriem de fer sempre :-)

Pa amb vi i sucreee!! Què bo!! I també pa amb oli i sucre!!... Quins berenars que teniem!! :-))

Pilar ha dit...

A casa de l'àvia Adelaida, sempre berenava pa amb oli i sucre o pa amb oli i sal...De vegades, com una cosa extraordinària, em donava pa amb mel i formatge. Una font d'energia, eren aquells berenars.

montse ha dit...

Quin record més llaminer aquell pa xop de vi i sucre.

Salut!!!