fotoerase- - Venegas
Aquests trenets escrits al 2004 figuren junt amb els seus companys en aquests reculls que feia passant l'estona i han quedat allí com oblidats. La vida, ja ho veiem el que és... pressa que ens engoleix i un no pot parar ni un instant, l'instant passat ja és vell i ni el propi se'n recorda que ha tingut una sensació beatífica escrivint i que ara ha quedat tot en el cubell de les deixalles... aquest aparell que tenim ens facilita el guardar-ho, si,... després si nosaltres no actuem, mare meva, allí al esguard del miracle
que un passi pel davant i el recuperi, el pengi i algú, si, algú hi posi els ulls.... Si us ve de gust, seguiu. Anton.
--------
5.- La felicitat no es té...
Es desitja
com la pluja
l’anhela la terra seca.
Pluja
Una gota que et mulla
i penetra en la pell
i et fa feliç...
Moltes gotes poden
xopar-te,
però no fer-te,
no regalar-te
la felicitat.
Ella no s’assembla al diner
Qui sap si amb molt d’ell
no puguis comprar la gota
que no rebota,
que penetra en la pell.
2 comentaris:
Com una gota, com un moment feliç... la felicitat pot ser de curta durada com una espurna de llum. Tot i que a la vida sempre hi ha moments privilegi on en comptes d'una gota és en són milers... però per molts milers que en siguin, com un ruixat de pluja, sempre són gotes, moments.
La felicitat no és té perquè és un sentiment i, els sentiments, no es poden posseir; només es poden sentiri viure'ls
La felicitat és efímera, però s'eternitza en el que sentim i en el record que mai ens abandona.
La felicitat no és compra. No ens cal, ja que forma part de nosaltres. És la cosa gratuïta més preuada.
Publica un comentari a l'entrada