dimarts, 14 de setembre del 2010

NO BUSQUIS EL GRAN ...PER QUÈ?...foto google imatge.


14 – 9 – 10
No busquis el gran ...PER QUÈ?
per nosaltres és insondable.
Rebotaràs sempre contra paret
o atzucac o veuràs el penya-segat
on sols inconscient pots esbarrar-te.
Plora el teu destí, llàgrima càlida,
i emmela el cor amb els records,...

son teus trofeus de la distància

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Això és poesia filosòfica o filosofia poètica de la bona.

És ben bé així mateix, Anton.

Tant de bo poguéssim fer-ho i conformar-nos-hi.

Pilar ha dit...

La pregunta sempre és fàcil. Ens surt de dins, en qualsevol moment. El difícil és la resposta...Més encara, arribar a acceptar-la. tot depèn del que preguntem.

bajoqueta ha dit...

Ui si algú sap com deixar de fer-se esta pregunta que m'ho digui :)