//*-
He collit aquest dibuix de la Carme, per adornar l'escrit.
8 – 9 – 10
Morim i ressuscitem
A cada pas, a cada instant
Seguint la vida...
Ens enlairem
I tornem a recalar
Fins que un dia...
Aquell DIA
Farem com l’àguila
Que fa l’aleta a dalt
I mira quant TÉ,
O quant ha FET
O quant ha DEIXAT
O quant S’EMPORTA?
6 comentaris:
Benvolgut amic,
Una amiga personal i del blog m'ha dit que vas realitzar una aquarel.la de La Vinya Vermella i l'he buscada i desprès de mirar a fons l'he localitzada el 6 de juliol i m'ha fet molta il.lussió, ja que a més, l'escrit es molt emotiu. Moltes gràcies.
Com aquest post d'avui, crú però real, del qual ningú ens podrem escapar, per molt que ens agradi viure.
Una abraçada.
Avui m'he llevat amb ganes de girar-lo tot. Així que parlaré de l'aleta que fan les enxanetes quan s'han enlairat del tot dalt del castell, en comptes de la que fa l'àliga del teu escrit.
Quan traspassa l'aixecador i comença a cavalcar sentint el frec de l'aire i observant allà abaix les persones empetitides, senten el clam de la fita aconseguida. Només són uns instants, però aquests perduren durant tota la vida...Al menys així m'ho van explicar.
Una abraçada, AMIC!!!
El que et dic, veure, veure i beure el que ens posa l'imaginació de l'instant que vivim.
Si no és un poema el que vols dir amb el mirar, sentir de l'anxaneta en aquell moment... Bé jo faig trenets que també ni ha algun que encerta... Anton.
S'actualitza el meu blog ? Gràcies.
Ai, caram, Anton!... Ara sí que no sé pas què ha passat aquí...
Aquest matí pensava que feia molt de temps que no veia el teu blog actualitzar-se... Ara ho he mirat i el tinc a la meva barra lateral així:
R E B A I X E S
EL VELL MARINER... foto de Pilar - *Us heu fixat, una rosa del vent que deixant la mineralitat es forma en una planta i em suscita aquesta imaginació d'un vell que enyorant un objecte útil ...
Fa 3 setmanes.
Així que he decidit venir, buscant el teu blog a través de Google a veure què passava... i em trobo que sí que has anat fent posts, però que el teu blog no s'actualitza... Com pot ser això?
Bé, en tot cas, prefereixo que sigui així, i que sigui errada de Blogger... ara faig una ullada als posts que has fet i que m'he perdut...
T'acabo d'escoltar recitant el poema d'Estellés... i... uaaaaaaaaaaaauuuu!!! GENIAL!! :-))
I el dibuix de l'Einstein... és clavat!! ;-)
Anton, gràcies per posar un altre dibuix meu, a sola al "You might also like, en veig una colla de meus... No cal que digui, suposo que s'entèn prou bé que em fa molt a il·lusió quan utilitzeu dibuixos meus.
Sempre intentarem fer com l'àliga, Anton, crec que és el millor que podem fer.
Publica un comentari a l'entrada