11 – 8 – 10
Mirem com els avis
la claror del migdia
com quan es construïren rellotges...
- Meres ombres curtes i allargades
En parets empolistrades -.
Sabien del temps calmat
que retardava el pas infinit d’una hora.
Fins la suor rajava menys
en les idees de la pressa.
Calcigaven els instants
collint-los com pètals inquiets
aquietant-los a resguard de vents.
No callaven ses dèries
de mirar enrere a camí guanyat
que guardava el trepig pausat.
Avui tenim la disbauxa de la pressa
governant, empresonant projectes
de calma per pensar serenament.
3 comentaris:
Pressa per arribar enlloc, oblidant que la vida és el destí.
Gràcies, Anton!
hola Anton, acabo d'arribar de les meves vacances, et vinc a deixar una abraçada i espero que estiguis molt bé :)
Hem perdut la noció del temps... de tanta pressa, ja no sabem on som, hauríem d'aprendre dels avis d'abans!
Publica un comentari a l'entrada