divendres, 23 de juliol del 2010

NOU HORITZÓ EN TU BRILLA... aquarel·la pròpia.

A la sra, Isabel, una malalta... que en el seu dia no vaig poder fer-li un simple obsequi com aquest.
Amb retard i amb estima. Anton.
23 – 7 – 10
Coronada de groc apareixes,
- Gira-sol que en daves vida... -
M’han dit que estàs entre reixes
Segrestada ta ment, ensulsida.
Tan ufana erets... No et mereixes
Que et neguin la sal beneïda.
I et busco. I et tinc. I desmereixes
Poc a poc caient al sot sens mida.
Retorna un dia tendra mirada,
Ta veu digui tot quan estima,
Expressi joia sentin-te estorada
Quan la galta besa ta filla.
Ai, amor que mare portes,
Obre de nou tancades portes...
Avui nou horitzó en tu brilla

2 comentaris:

Pilar ha dit...

No tothom pot ser sol. No tothom pot brillar tant com tu ho fas...L'ombra de la pena i la tristesa, no aconseguiran que deixis de brillar amb la teva personalitat generosa...Ets com una font d'on contínuament brolla un aigua molt especial que ajuda a treure la set als assedegats.
Gràcies per la teva companyonia, generositat. Gràcies sobretot per ser-hi dia a dia. Amb el pensament, amb els trenets, amb els dibuixos i aquarel-les.
Ho omples tot de llum.

rebaixes ha dit...

gràcies, gràcies,gràcies... També vosaltres en teniu la culpa... La vostra generositat no és una muntanya es un pla on deixeu caminar suaument,
Del que t'he enviat fes-ne el que vulguis, és teu i per als teus. Anton.