dimarts, 20 de juliol del 2010

MELODIA DE CAPVESPRE... aquarel·la pròpia d'una foto de la Zel

De la Zel  de ARA MATEIXhe pescat una foto que he convertit en aquarel·la per a ella si té el gust d'acceptar-la.
Hi veig uns elements de la seva personalitat. la força magestuosa de la terra, la seva impronta de possar la punja en el lloc que fa mal al que es burla de tot, la mar - l'aigua -aquest element pur que escampa arreu idees i fets i el cel, amb ses il·lusions i fantasies de colors reflexades en el bromall d'un pensament que eteri es materialitza en la paraula feta escrit que sempre domina donant-nos l'empenta per progresar en el bé de tot. Ariet de la paraula ens beneeix en cada frase, ens estimula en cada mot... Que més diria que tots no vegem en aquesta criatura que tenim la sort de admirar i gaudir entre nosaltres ? Anton.
2O – 7 – 10
Melodia de capvespre al mar
quan les il·lusions del dia clouen
i deixen en la pensa la mítica
realitat d’un somni que esperem.
Tot s’enfosqueix amb deliri de nit.
En l’aigua el cell, en terra la fosca
reverbera mil punxons de defensa
d’unes idees covades en la llum plena.
Punxent reixat del cervell que pensa
estriparà el  bes del sol a posta
i reposarà esperant nou llibre
d’arcans que ressusciti seva llibertat
en una eternitat de claror.
El sol en son cau de nit es bressola
entre l’aigua i el bromall
estenent seu mirar de vida a doll...
Calleu, que dorm la paraula...
Esdevindrà demà bandera de crit.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Amic Anton... per molt que hi posi bona voluntat, jo sé que de poesia no hi entenc :-)

Tot i així, a vegades m'atreveixo una mica... us llegeixo... us comento... però no és lo meu...

Permet-me, doncs que avui em centri en aquesta PRECIOSA AQUAREL·LA que, tan bon punt l'he vist no he pogut deixar de mirar-la una bona estona... i que et digui que la trobo MAGNÍFICA...

Anton... no tan sols amb les paraules fas poesia... aquesta pintura ÉS TAMBÉ UN POEMA en sí mateixa... i et volia felicitar per ella :-)

rebaixes ha dit...

He mig tornat a començar a collir el pinzell, i si t'ha agradat també a mi em dones una miqueta 'alè que me'n falta molta. Ja saps que estic a la teva disposició per fer el que em diguis,( dis-me quelcom que pugui honorar-te i aquí estaré sabent que em fas un immens bé )sempre has fet molt per mi i saps que que us tinc a vosaltres dos en un raconet del cor.Gràcies benvolguda ganxeta. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Avui, encara no he pogut passar per les Itineràncies i he començat per aquí... una aquarel·la preciosa i un poema que l'acomp'anya molt bé! Una abraçada.

zel ha dit...

Uix, Antón, ahir la vaig veure i vaig al·lucinar, ja saps què en penso, ets un home únic, sensible, senzill, amb una capacitat d'estimar i donar que és un exemple per tots.
Ja saps que t'estimo. Gairebé com un pare.